ÀNGELS: SAVIESA I SENSIBILITAT

Vaig conèixer Àngels durant el claustre que tancava el curs un calorós dia de finals de juny de 2005, quan el destí ens va fer coincidir a l'institut de Villar del Arzobispo; la vida, que dóna tantes voltes, va acabar creuant els nostres camins en un punt anomenat "IES La Serrania".

Arribar alhora a un lloc nou i tindre una edat semblant sempre uneix i crea una complicitat especial: tot i que aparentment no tinguem molt a veure més enllà de la filologia i el nostre "modus vivendi" siga molt diferent, quan viatgem juntes al cotxe el camí es fa curt, i hem avorrit a més d'un company amb "apassionants" converses sobre la detestable diglòssia, evolucions lingüístiques curioses d'algunes paraules, o els nostres llibres preferits, però si estem a soles les converses es tornen més àmplies i aleshores arriben les confidències que només li fas a una bona amiga. Intentaré descriure la vostra profe en solament tres paràgrafs (serà difícil, ara entenc que em digueu que en una cara de foli no us cap el resum que us demane en els controls de lectura).

Encara que amb orígens materns conquenses, va renunciar al nom "Mª Ángeles" i un bon dia va dir a casa "Em dic Àngels i parlaré en valencià". Va començar a estudiar Periodisme, però una veueta interior li va recomanar que ho deixés per tal de ser profe de valencià perquè desenes d'adolescents la necessitaven en la seua formació com a alumnes i com a persones.

Qualsevol cosa que jo diga sobre ella serà bona: és respectuosa fins i tot en les crítiques que fa i elegant en el fons i en les formes; reivindicativa en la lluita social, feminisme o ecologia; pacient amb els alumnes i entusiasta de les activitats extraescolars (que sempre prepara amb il.lusió i originalitat); porta una vida tremendament activa, és un terratrèmol, però entre una i altra "rèplica" practica el ioga.

Però el que més destaca en Àngels és la seva personalitat aclaparadora (l'única capaç de convéncer-me per a pujar amb ella a un escenari o per a fer alguna entremaliadura inconfessable) que uneix saviesa (mai es cansa d'aprendre, el seu afany de coneixement arriba a tots els camps i matèries: lingüística comparada, literatura, ecologia...) i sensibilitat (sempre hi és per donar-te una abraçada quan ho necessites).

Autora: Laura Baquero Sillas (Professora de castellà)

MARIETA!

El seu nom és María i viu a Losa del Obispo, com jo. Nosaltres dos ens coneixem des de quan teníem pocs anys, des de xicotetes. Ella vivia a València fins als 4 anys. Amb aquests anys es va vindre a Losa. Quan vam començar el col·legi juntes, no ens dúiem molt bé, es més, ens dúiem bastant mal. Però amb el anys hem anat camviant i ara som con germanes. Nosaltres dos passem molt de temps juntes.

A María l’agrada la música en general, però sobretot , el tipus que més l’agrada es així com, “Fondo Flamenco” i coses aixina.

Llegir no li agrada molt, com a mi, ens llegim els obligats i res més.

Ella, es una xica que al principi (en conéixer una persona) té vergonya, però només al principi. Després és bastant oberta als altres, simpàtica i també agradable. És una persona en la qual es pot confiar sense cap problema. És molt amiga de les seues amigues. També es estudiosa.

Una de les coses divertides que em va passar amb ella, va ser una nit a Llíria. Hi havia un concert i vam arribar bastant tard, després vam estar per Lliria mig perdides, fins que ens vam perdre de veritat. A la fi ens vam trobar i tot va estar mol bé. Aquesta nit no se m’oblidarà en la vida, perquè a més d’açò ens vam passar moltíssimes més coses!

El nostre somni es poder acabar be el batxillerat i anar-nos-en les dues de festa a Eivissa o algo així.

LACLAMA

El seu nom és Lara Rubio Muñoz , viu en Losa del Obispo. Jo la vaig conéixer quan tenia 4 anys, és a dir la vais conéixer quan començàrem el colegi.

Al principi la nostra relació no era molt cordial però amb el pas del temps som com si fórem germanes. Passem moltes hores del dia juntes i a mesura que som majors la nostra relació és millor.

A Lara li encanta escoltar música en el seu temps lliure i el seu grup favorit és el “CANTO DEL LOCO”.

La veritat que llegir no és la seua afició, només llig els llibres obligatoris.

Lara és molt agradable i molt simpàtica, és molt amiga de les seues amigues i pots contar amb ella per el que tu vulgues. Per a mí lara és com una germana en la qual pugues confiar 100 per 100 també es la millor per anar-te'n de festa.

Però he de dir que també té algún defecte té un carácter bastant fort i a vegades és deixa portar pels seus impulsos i salta de seguida i fa coses de les quals després es penedeix.

M´han passat tantes coses amb ella que no sabria quina contar, perquè totes són molt especials.

Per a mi un dia molt especial va ser quan van anar al concert de “OPERACIÓN TRIUNFO”. Estavem com boges per vore als cantants, pèr a nosaltres era molt important anar al concert perquè seguíem totes les setmanes els programes i vam plorar i tot al veure als nostres cantants preferits, Ivan i Manu.

Li he posat aquest títol perque clara ,lara i jo passem molts moments juntes i un dia vam pensar que ens podíem posar "laclama" i ens van fer una pulsera amb aquest nom.

El somni de Lara i el meu és anar als divuit anys a Evissa i passarlo super bé i celebrar que hem acabat el baxilerat.

LA TÍMIDA

Vull parlar de la meua amiga Clara que viu al mateix poble que jo, Villar del Arzobispo.
La vaig conèixer per un amic que era amic de les dues i des d'aquest any som companyes i amigues.
A ella li agrada tot tipus de música però destaca el pop: Cant del Loco, Peresa i Maldita Nerea. L'esport que li agrada és l'handbol i li agrada llegir els llibres de misteri.
És una noia que té moltes virtuts, per exemple, li pots contar coses i saps que ella et va ajudar i no li contarà a ningú. És una noia molt divertida i sincera.
Quan sortim aprofitem per a fer-nos fotos i passar-nos-ho molt bé. Ella té algun defecte, que és molt tímida. Moltes vegades ens preguntem per què som amigues però jo pense que és la meva amiga perquè és una xica amb qui compartesc moltes coses encara sortim poc però el temps que sortim el gaudim a cor què vols.

La vull molt perquè sempre que la necessite hi està. Quan estem juntes els moments que sempre recordem són quan ens vam anar a un safareig i gairebé caiem dins de l'aigua, si nosaltres haguéssim caigut haguéssim ficat també a un altre amic.
A mi m'encantaria que la nostra amistat no s'acabés mai.

LA REINA DE LA SIMPATIA

El seu nom es Mª de Mar Colmenar Molero i viu a Villar de Arzobispo(encara que va nàixer a Córdoba).

La vaig conèixer aquest setembre, en la primera classe de Matemàtiques, ja que ens asseiem juntes.

Ella, com quasi totes les xiques de la seua edad, és super aficionada al Tuenti i al Messenger, la seua música favorita es el hip hop i el reggeton i els seus llibres favorits són els que tracten sobre drogues.

L’esport que més li agrada és el voleibol i la seua afició secreta és embolicar-se amb Ponce, el professor d’Història.

També té un defecte horrorós, quan s’enfada és terrible.

D’ella el que més m’agrada es el seu riure i la seua manera de vore les coses. Son amigues perquè com ens aseiem juntes; no ens queda altre remei.

El meu desig per al futur es que siguem juntes com a bones amigues.

LA SILENCIOSA

Nolia March Varea, viu a Higueruelas. Jo la vaig conéixer quan ens van juntar en la mateixa classe en 1r de l'ESO.
A Noe li agrada la música de qualsevol tipus, no té preferències amb això, sobre els esports li agrada molt el voleibol i l'handbol, però preferix veure-ho abans que jugar.

Crec que la lectura és el que més li agrada, li agraden tots els llibres.
Un secret de Noelia és que li agrada jugar amb els seus cosins i la seua germana a les barbies. I els animals que li agraden són les borregues.

Noelia és una xica amb moltes virtuts com per exemple la paciència que té amb tot el món. És el que més m'agrada d'ella, té molta paciència, no s'enfada quasi mai, i el que menys, és que a vegades canvia d'opinió cada 2 per 3, o que no calla.

Sempre la vull tindre al meu costat per a estar juntes i ajudar-nos mútuament,sempre esta ahí,i espere que sempre ho continue estant.

El millor moment que vaig disfrutar amb ella fou sens dubte el dia de la seua confirmació. Passàrem tota la nit contant-nos coses,ballant i cantant,eixe dia mai se m'oblidarà.

VIRGEN DE LA PAZ

Ana és una xicona que va naixer a Villar de L'Arzobispo, li van cridar Ana Belén, però a ella no li agrada que li criden aixi, li agrada Ana solament.

Ens vam coneixer quan érem petites, exactament quan vam començar el colegi, erem petites.Des d'aquell moment encara no ens hem separat. Des de petites Ana Belen i jo anabem juntes a classe, però quan ens vam portar millor, va ser quan vam entrar a l'institut, des d'eixe moment estem sempre ajuntes, ens cridem quasi tots els dies, una costum no molt normal, ja que és veiem durant tot el dia a l'institut.

Ana és una xicona amb què és pot comptar per a tot, ella s'empre t'ajuda i esta a la teua disposició.
A ella li agrada molt James Morrison però també Pereza, u dels nostres aficions és fer els deures juntes mentres escoltem Pereza, que ens agrada molt. Altres dels nostres aficions va ser jugar a balonmá.

El que més li agrada a Ana, que jo no comparteix amb ella, és llegir molt, sempre que no te fes a fer, ella llig. Els seus llibre preferits són els de Federico Moccia i tota la Sagra de Crepuscle.

Una dels millors virtuts d'Ana, és que ella sémpre està contenta i alegre, sempre esta atenta dels demés i t'ajuda quan pot.La estime molt la veritat, a unes de les que mes en aquest mon.
Ana te poques defectes, molt poques, però podria dir que a vegades és presa els cuses massa a pit i quan li passa alguna cosa dramatitza molt.

Ana no te aficions secretes, que jo no sapia.
Ana és una de les megues millors amigues perque porten molts anys juntes, sempre m'ajuda en tot i l'aprecie molt.

Unixes dels moments que mai vaig a oblidar, són els vesprades que passen ajuntes, estudiant, fent treballs mentres fem el panoli.
El nostre desig és seguir sent amigues i no perdre el contacte.

RIALLETES

S'anomena Eva Blasco Romero i viu al Villar.

La conec des dels tres anys perquè anàvem a la mateixa guarderia.

Li agrada la música electre, pop… No li agrada practicar cap esport en particular ni tampoc veure. Li encanta eixir de festa i estar en l'ordinador i per telèfon sobretot.

Té moltes virtuts com per exemple que sap escoltar, que és molt graciosa, responsable…

Un dels seus defectes és que a vegades no hi ha qui la faça callar.

És la meua millor amiga perquè em fa riure molt i m'ho passe genial amb ella, però també perquè la tens en els teus moments roïns.

Tenim molts episodis divertits però els millors sempre han sigut en la piscina de la seua iaia i en les festes de Villar.

Un dels nostres desitjos és viure juntes a València i tindre un gosset a què cridarem Vera. Altre desig és anar als 18 anys a Eivissa.

Espere que sempre siguem amigues.

RULLETS D'OR

S'anomena Mariam Martínez Banderas i viu al Villar. Ens coneixem des què érem molt xicotetes ja que anàvem a la mateixa guarderia.

Li agrada escoltar música pop i electro. Un dels seus grups favorits és Fito&Fitipaldis.

En general, no li agrada practicar cap esport, encara que li encanta veure el futbol.

El seu jugador favorit és David Villa. Li agraden molt les festes (Nit de cap d'Any, Carnestoltes…).

Una de les seues virtuts és que sap escoltar, és responsable i treballadora.

T'ho passes molt bé amb ella i també et rius molt. Un dels seus defectes és que dorm molt.

És la meua millor amiga perquè es pot confiar en ella, és bona persona, molt simpàtica, amable i afectuosa.

Un moment divertit va ser Carnestoltes a la desfilada i en la fira. També a les festes de Villar a l'estiu.

Un desig per al futur és viure juntes a València quan estiguem estudiant i fer moltes festes i passar-nos-ho molt bé. Altre desig és estar tot un estiu a Eivissa i conéixer molta gent.

Espere que siguem sempre amigues.

L'EXCEL·LENT

Alberto ?ó??? Ib?ñez va nàixer a un hospital de València (no se quin) el 3 de maig de 1994 i viu al mateix poble que jo, Villar del Arzobispo, el Villar.

El conec des de primaria. Ell anava al grup A, dels atents, i jo al B, dels burros. Però vaig conéixer-lo millor a 1r de l'ESO quan ens posaren al mateix grup.

En quant a les seues aficions cal dir que li agrada tocar la trompeta, la natació i els llibres, sobretot si són realistes.

Hi ha una cosa que li agrada molt, no sé si contar-la o no. Bé, la contaré: és que a tercera hora quan estem a l'institut la fam s’apordera d'ell i no té altre remei que menjar-se mig entrepà.

La seua millor virtut és que sempre tria la millor opció. Hi posaré un exemple de molts que podria posar-hi:

Una vegada estàvem de campament i em va dir: “Agarra la jaqueta!” Jo li vaig respondre: “Pa què? No ves el sol que hace”. A la fi, li vaig fer cas i, menys mal, perquè feia un fred que se't congelaven les idees.

Altres virtuts són que ell és molt llest i que tot ha de quedar perfecte: quan fem un treball junts, tot ha d’estar-hi ordenat, sense que es repetisca una paraula dues vegades en un paràgraf... De pensar-ho ja em ve al cap la frase que li dic sempre: “¿Y qué más da?”

Un dels seus terribles defectes és que es posa molt nerviós per quasi tot. Abans del examens examens, als examens, després dels examens... Altre defecte, que no és culpa seua, es que porta cotilla, no per ser un avançat a la moda, sinó per problemes a l'esquena, i no pot fer esport (a vore quan se la lleva!).

És el meu amic per ser com és. No hi ha altre com ell i per açò me l’estime.

Un somni per al futur? Els dos junts? Ser els caps d’una gran empresa i continuar sent tan bons amics. Ser tan bon amic del Senyor Alberto, tan bon amic de l'Excel·lent.

L'IDEAL

Alicia és de Villar del Arzobispo. Ens coneixem des qud teniem 7 anys, quan ella arribà al col·legi de Villar. La van posar en la meua classe i ens vam fer molt amigues.
Quan érem xicotetes, compartíem una afició esportiva, l'handbol. Jugàvem en l'equip del col·legi de Villar.
A Alicia li encanta arreglar-se i li encanta arreglar-se bé els cabells, si no els porta perfectes, no ix, ella és així.
Del tipus de música que li agrada, no té problemes, li agraden tots els estils.
Una de les seues aficions secretes, és menjar xocolate quan ningú la veu. També canta davall l'aigua, quan s'està dutxant, encara que això no ho hem de contar com a afició secreta, tot el món ho fa.
Virtuts? Virtuts, en té moltes. Per exemple és molt agradable i simpàtica.
Amb ella? M'agrada fer tantes coses...M'encanta eixir amb ella els dissabtes, perquè és molt divertida i també m'agrada fer els treballs ja que és molt responsable.
Però, com tots, també té defectes, com que és molt cabuda. Com se li fique quelcom en el cap, no li ho pots llevar…
Nosaltres no estem unides per cap moment concret, sinó per un muntó de moments i situacions que hem passat des de xicotetes.
Per al futur, espere que siguem igual d'amigues que ho som ara, i continuem passant moments igual d'inoblidables que hem passat.

LA XICA A DIARI DEL CABELL PLANXAT

Gloria viu al poble de Villar del Arzobispo. Ens coneguerem de molt xiquetes, quan jo vaig vindre de València. Ens ferem molt amigues, desde aquell moment.
Una de les seues aficions es el balonmà, jugaven juntes ja fà uns quant anys. Sempre li agrada anar ben bonica i arreglada, a més es molt presumida.
Es molt graciosa i si pot ajudar-te en alguna cosa ho fà. Té un carácter molt pacific i agradable encara que a vegades tè molt de geni, però se li passa molt ràpid els enfados.
Gloria es molt amiga meua i la vuic molt ja que hem compartit maça coses juntes com disfressar-nos i anar de festa.
Li agrada moltísim menjar galetes salades amb formatge d’ untar, encara que s’ho menja amagada i quan està sola es fica a cantar però sempre amb la porta tancada per a que no l’escolte ningú.
Estic molt unida a ella perque com he dit abans hem viscut moltes coses juntes i poc a poc ens hem fet mes i mes properes una de l’altra, la vuic com a una germana.
Per al futur que ens espera desitge que continuem portan-nos com ara i ser sempre amigues, perque el poder tindre amics així es una meravella.

LADY MADRID

Esther és natural de Villar. Que des de quan la conec? Als tres anys ja estàvem donant guerra juntes, encara que no sabíem ni parlar. Des de llavors hem estat juntes sempre.

Un dels seus pitjors vicis? Puff DIR BARBARITATS, i a més tria just els millors moments per a dir-les. Esther és una entusiasta de L'handbol, esport que hem compartit fins fa dos anys (Perquè ja no podíem jugar). Té una bona orella musical, li encanta "Pereza", és una fanàtica d'ells (D'ACÍ EL TÍTOL QUE HE POSAT), una altra afició que compartim.

Aficions secretes? Perquè estic censurada per ella, per desgràcia, però hi ha una que sí que puc dir no coneixia el xampú fins fa dos dies( i perquè jo se’l vaig ensenyar) Jajaja.

Què m'agrada d'ella? Que en moltes coses coincidim i congeniem molt bé i encara que tenim els nostres mals moments... qui no els té, i seguir ací demostra l'amistat.

Una cosa que he d' agrair-li de tot cor : GRÀCIES PER LA TEUA AJUDA EN LES MATEMÀTIQUES

Un somni per al futur? Sí, que tant de bo continuarem així de bé sempre i mantinguérem la nostra gran amistat.

Bo, la veritat és que resumir ací una persona tan GRAN és difícil o siga que espere que us feu una idea.

EL QUE NO CORRE, VUELA

Paz Bernad Royo va nàixer a València i als 5 anys va vindre a vuire a Villar.La van ficar a la meua classe i allí la vaig conéixer.Des d'aquell moment encara no ens hem separat.
A Paz li agrada llegir, sobretot llibres d'amor. Li agrada tot tipus de música. En l'esport aquest estiu ens va donar per fer esport i vam anar a córrer i fer bicicleta.Un esport que li agrada molt des de que era petita es l'handbol.
L'afició secreta de Paz podria ser atacar el xocolate... O menjar-se una magdalena amb nocilla després de la pizza.
Les seues millors virtuts serien que és molt simpàtica,agradable,riallera i extravertida.M'agrada veure pel·lícules amb ella,fer deures,eixir de marxa... Amb ella pots fer 1000 coses, però d'eixes 1000 coses tindràs una rialla assegurada.
M'agradaba fer amb ella piques de ``cuñitos´´... Ens va deixar d'agradar quan ja no podíem moure els braços. Jajaja!
Paz té petits defectes que la caracteritzen: un defecte que pot tindre és que de vegades es un poquet cabuda.
Paz és la meua amiga perquè des de que érem petites hem sigut amigues i és una cosa a la que t'acostumes, és com respirar: ho aprens des de petita i sense respirar no pots viure.Una cosa pareguda me ocorre amb Paz.
Un moment molt bo i que em vaig riure molt va ser un dia que va caure en una vorera. Ens vam riure moltíssim.
No podria definir un dia que haja rigut amb ella perquè sempre per una cosa o altra acabes rient amb ella.
El meu desig per al futur seria poder treballar amb ella en l'ensenyament. Sens dubte, el que més m'agrada de Paz és el seu somni: ANAR A VIURE A LOS ANGELES.

JIÈ MÂ

La meua amiga es diu Gemma, Gemma amb dues emes es clar. Va nàixer a Valencia a l'any 1994, però sempre a viscut ací, al Villar. Vaig conèixer-la quan jo vaig arribar al col·legi d'ací, més o menys als 4 ó 5 anys. A Gemma li agrada moltísim el rock and roll. Sempre està cantant cançons de grups com Extremoduro, Sabina, la Fuga, etc.

L'agrada esquiar, jugar al balonmà, la bicicleta, córrer, el xocolata, la piscina, eixir, anar de festa, fer bromes, parlar, cantar, la roba, el tuenti,el Messenger, l'ordinador, la musica, LLEGIR! L'enamora llegir llibres d'amor. No s'ha acabat un i ja ha començat l'altre.

Té una afició secreta, l'agrada moltísim quedar-se dormint per els matins i després clar, arriba tard al institut. Sempre està fent moneries i brometes, sempre. És amiga dels seus amics, i mai li falta ningú.

M'agrada passar l'estona amb ella perquè sempre acabem partint-nos de la risa. Els seus defectes? Doncs ara no sé, tendra algun, com tots, però jo sempre intente recordar no més les seues virtuts. Hem passat milions de episodis divertits i crec que no cabrien ací. Qualsevol vesprada juntes es un episodi inoblidable.

Me l'estime molt, encara que de vegades ens enfadem.

El seu desig per al futur és formar una família, i sobre tot ser mare. Cada vegada que ve un bebè, li cau la baveta. Espere que mai en la vida perdem el contacte.

THE ECOLOGIST

El seu nom és Inés Vera López, viu a Gestalgar des què va nàixer.

Nosaltres ens coneguérem quan ella vingué a Villar a l’institut encara que no anàvem a la mateixa classe els primers anys ens vam caure bé i ara en quart ens asseiem juntes a classe.

És una fanàtica de la lectura, sobretot llibres de misteri i de por. A ella li agrada el rock destacant a Pereza, el seu grup favorit del que se sap totes les cançons.

És una xica amb moltes virtuts com la seua amabilitat i el respecte alsaltres. Però el seu defecte, encara que ella ho reconeix, és que és molt desordenada i en la seua motxilla pots trobar de tot menys el que busques.

No la conec molt perquè no vivim al mateix poble però pel que m’ha contat li agrada molt la festa i m’agradaria que vinguera més per Villar per a conéixer-nos fora de l’àmbit escolar.

A Inés li desitge per al futur que siga el més feliç possible i que conega a Will Smith, el seu actor favorit. També li desitge que aconseguesca fer-se prompte de Green Peace i “salvar el planeta” que és una de les coses que ella vol perquè és molt ecologista.

Com a somni de nosaltres juntes podria demanar que no perdérem mai el contacte, ja que seria una llàstima en aquest món de tantes tecnologies, perquè és una xica genial.

RICKY LOVER

El seu nom és Esther López Estevan. És de Villar i viu ací des de que va nàixer. La vaig conèixer quan vaig vindre a estudiar a l’institut, i, encara que no hem anat a la mateixa clase abans, aquest any, per sort, hem coincidit.

Li agrada tot tipus de música, especialment Michael Jackson i Queen. Pel que fa a la lectura, cal dir que no és una gran lectora, però el génere que més li agrada és el teatre.

La seua afició es disfressar-se de qualsevol cosa per tal de pasar-ho bé i sobretot el que més la defineix és la seua afició per Ricky Rubio pel qual està bastant obsessionàda i sinó fixeu-vos en el seu carpesà.

Les seues virtuts són moltes, però vaig a destacar el seu gegant cor i la seua bona voluntat per a fer qualsevol cosa que necessites.

El seu defecte és el de preocupar-se massa pels altres i patir per ells sense necessitat.

És una gran amiga perquè en poc temps m’ha demostrat que puc comptar amb ella per a tot i confiar-li qualsevol cosa.

Espere que continuem juntes molts anys ,i, que encara que ella visca en un altre lloc que jo, quan terminem els nostres estudis a l’institut continuem tenint una bona amistat.

EL CÀLCUL-HOME

El meu company se’n diu Roberto i és de Villar del Arzobispo.

El vaig conèixer al col·legi de primària, quan teníem uns deu anys.

L’agrada prou jugar a futbol, però es va lesionar i ara no juga molt. A més, també li agrada llegir, encara que solament històries de ficció.

En quant a la música, no l’escolta molt, de totes maneres li agrada una miqueta de tot.

La seua afició secreta, o millor dir la seua perdició, són els videojocs. Juga moltíssim a la PlayStation, quan l’agafa no pot parar de pressionar els botons i de moure els dits.

Per contra, en quan a virtuts, té una molt valuosa: els càlculs matemàtics en general. Es capaç de calcular un arrel quadrada de deu xifres diferents en dos segons, i qui diu una arrel quadrada, diu una divisió, una resta...

Com a episodi divertit, contaré que, fa uns anys Miguela ens va ficar un treball i haguérem d’anar a l’ajuntament a demanar unes quantes dades d’habitants. Una vegada allí, vam esperar una llarga estona, fins que a la fi, vam entrar a un despatx a l’atzar i ens van equivocar. Va ser vergonyós, però també va tindre la seua gràcia.

Clarament, el desig per al futur no serà estudiar la mateixa carrera, doncs tenim “projectades” opcions diferents. No obstant això, sí que m’agradaria molt muntar una mateixa empresa i ser socis o caps.