dimecres, 3 de març de 2010

EL CÀLCUL-HOME


El meu company se’n diu Roberto i és de Villar del Arzobispo.

El vaig conèixer al col·legi de primària, quan teníem uns deu anys.

L’agrada prou jugar a futbol, però es va lesionar i ara no juga molt. A més, també li agrada llegir, encara que solament històries de ficció.

En quant a la música, no l’escolta molt, de totes maneres li agrada una miqueta de tot.

La seua afició secreta, o millor dir la seua perdició, són els videojocs. Juga moltíssim a la PlayStation, quan l’agafa no pot parar de pressionar els botons i de moure els dits.

Per contra, en quan a virtuts, té una molt valuosa: els càlculs matemàtics en general. Es capaç de calcular un arrel quadrada de deu xifres diferents en dos segons, i qui diu una arrel quadrada, diu una divisió, una resta...

Com a episodi divertit, contaré que, fa uns anys Miguela ens va ficar un treball i haguérem d’anar a l’ajuntament a demanar unes quantes dades d’habitants. Una vegada allí, vam esperar una llarga estona, fins que a la fi, vam entrar a un despatx a l’atzar i ens van equivocar. Va ser vergonyós, però també va tindre la seua gràcia.

Clarament, el desig per al futur no serà estudiar la mateixa carrera, doncs tenim “projectades” opcions diferents. No obstant això, sí que m’agradaria molt muntar una mateixa empresa i ser socis o caps.

Cap comentari:

Publica un comentari