dissabte, 6 de març de 2010

L'EXCEL·LENT

Alberto ?ó??? Ib?ñez va nàixer a un hospital de València (no se quin) el 3 de maig de 1994 i viu al mateix poble que jo, Villar del Arzobispo, el Villar.

El conec des de primaria. Ell anava al grup A, dels atents, i jo al B, dels burros. Però vaig conéixer-lo millor a 1r de l'ESO quan ens posaren al mateix grup.

En quant a les seues aficions cal dir que li agrada tocar la trompeta, la natació i els llibres, sobretot si són realistes.

Hi ha una cosa que li agrada molt, no sé si contar-la o no. Bé, la contaré: és que a tercera hora quan estem a l'institut la fam s’apordera d'ell i no té altre remei que menjar-se mig entrepà.

La seua millor virtut és que sempre tria la millor opció. Hi posaré un exemple de molts que podria posar-hi:

Una vegada estàvem de campament i em va dir: “Agarra la jaqueta!” Jo li vaig respondre: “Pa què? No ves el sol que hace”. A la fi, li vaig fer cas i, menys mal, perquè feia un fred que se't congelaven les idees.

Altres virtuts són que ell és molt llest i que tot ha de quedar perfecte: quan fem un treball junts, tot ha d’estar-hi ordenat, sense que es repetisca una paraula dues vegades en un paràgraf... De pensar-ho ja em ve al cap la frase que li dic sempre: “¿Y qué más da?”

Un dels seus terribles defectes és que es posa molt nerviós per quasi tot. Abans del examens examens, als examens, després dels examens... Altre defecte, que no és culpa seua, es que porta cotilla, no per ser un avançat a la moda, sinó per problemes a l'esquena, i no pot fer esport (a vore quan se la lleva!).

És el meu amic per ser com és. No hi ha altre com ell i per açò me l’estime.

Un somni per al futur? Els dos junts? Ser els caps d’una gran empresa i continuar sent tan bons amics. Ser tan bon amic del Senyor Alberto, tan bon amic de l'Excel·lent.

Cap comentari:

Publica un comentari