dimecres, 3 de març de 2010

EL QUE NO CORRE, VUELA

Paz Bernad Royo va nàixer a València i als 5 anys va vindre a vuire a Villar.La van ficar a la meua classe i allí la vaig conéixer.Des d'aquell moment encara no ens hem separat.
A Paz li agrada llegir, sobretot llibres d'amor. Li agrada tot tipus de música. En l'esport aquest estiu ens va donar per fer esport i vam anar a córrer i fer bicicleta.Un esport que li agrada molt des de que era petita es l'handbol.
L'afició secreta de Paz podria ser atacar el xocolate... O menjar-se una magdalena amb nocilla després de la pizza.
Les seues millors virtuts serien que és molt simpàtica,agradable,riallera i extravertida.M'agrada veure pel·lícules amb ella,fer deures,eixir de marxa... Amb ella pots fer 1000 coses, però d'eixes 1000 coses tindràs una rialla assegurada.
M'agradaba fer amb ella piques de ``cuñitos´´... Ens va deixar d'agradar quan ja no podíem moure els braços. Jajaja!
Paz té petits defectes que la caracteritzen: un defecte que pot tindre és que de vegades es un poquet cabuda.
Paz és la meua amiga perquè des de que érem petites hem sigut amigues i és una cosa a la que t'acostumes, és com respirar: ho aprens des de petita i sense respirar no pots viure.Una cosa pareguda me ocorre amb Paz.
Un moment molt bo i que em vaig riure molt va ser un dia que va caure en una vorera. Ens vam riure moltíssim.
No podria definir un dia que haja rigut amb ella perquè sempre per una cosa o altra acabes rient amb ella.
El meu desig per al futur seria poder treballar amb ella en l'ensenyament. Sens dubte, el que més m'agrada de Paz és el seu somni: ANAR A VIURE A LOS ANGELES.

Cap comentari:

Publica un comentari