REMEIS PER A LA PELL

- Es punxaven al dit amb una agulla i amb la sang que surt es "pintaven" colorets.

- Es posaven uns pols anomenats “Fusta d'orient”.

- Per a les mans clivellades:
1 llima
1 cullerada de mel
1 cullerada de glicerinia( crema dels llavis)
Preparació: S'esprem la llima i es posa la mel i la glicerina i s'aplica tres vegades al dia.

REMEIS PER A LES MALALTIES DE LA PANXA

Per al mal de panxa :

1.Infusió de poliol: Es posa el poliol en un cassó amb aigua a bullir i li afegeix un grapat de llavoretes. Quan ja està al punt es treu, es cola i ja està llest. Perquè el dolor desaparegui del tot, és recomanable prendre diverses vegades al dia.

2.Infusió de llima: Es bullia llima amb aigua i es prenia l'aigua obtinguda. També solien prendre una cullerada de bicarbonat, a més d'evitar els aliments perjudicials per a l'estómac

3.Infusió de fenoll: Bullir, durant 5 minuts, 2 cullerades de fenoll en una tassa d'aigua. Retirar del foc, colar i beure encara calent.

Per a la diarrea:

1. Plat d'arròs blanc amb llima: es posa a bullir l'arròs amb l'aigua. Quan ja està per treure, es treu i es cola traient l'aigua.Després s'hi afegeix unes gotetes de llima. També hi ha l'orxata d'arròs.: en un morter es posa l'arròs amb una mica d'aigua perquè es faci tou. Aquest aigua després es llença i l'arròs que queda es pica amb una maça, i quan ja està prou picat s'hi afegeix aigua nova. Aquesta aigua després es cola i es posa en un got. Se li posa una mica de sucre i es beu diverses vegades al dia perquè faci efecte.

Per al restrenyiment:

1.Suc de fruites: sobretot de taronja i menjar moltes verdures.

Per als Vòmits:

1.Aigua amb suc de llima.

Per al empatx:

1.Infusió de camamilla (ANTHEMIS NOBILIS): Infusió dos culleradetes per tassa. Tres al dia. A dosi molt altes és vomitiu. També es pot usar en lavatives calmants sobre èczemes, úlceres, almorranas o desinflamen-te en els ulls (per a les lleganyes).
Part emprada: Flors.

2.Menjar pinya.

REMEI PER A XIULETS AL PIT

- Per reduir aquest problema, abans d'anar a dormir es prenien un got de llet amb vi o amb conyac ,i, al dia següent es trobaven molt millor.També és feia una infusió de flor de malva i si no podies respirar s'agafava un cotó mullat amb alcohol i es posava prop del nas.Altra opció per respirar millor era untar el pit amb visvaporu.

Per a la mucositat hi ha diverses solucions:

- El suc fresc de ceba.

- Una tisana de camamilla per millorar els dolors de gola.

- Mel amb llima per fer gargarismes.

REMEIS PER AL MAL DE GOLA

- M`han dit que es coneix molt el fenoll. Aquest remei es reconeix fàcilment per l'agradable olor que desprén. La seua recol·lecció es fa una vegada haja produït els seus fruits. És balsàmic i va bé contra la inflamació, per a refredats de gola, per als bronquis, asma,digestió dèbil,etc. Es fa en infusió, una culleradeta de llavors per tassa d`infusió i s’ha de prendre dos a tres vegades al dia.

- Un altre remei seria bullir una culleradeta de camamilla en una tassa d'aigua més o menys deu minuts. Una vegada calenta l`aigua es cola i es deixa refredar fins que estiga tèbia. I després fer gàrgares segons ho necessite la persona.

- Un altre remei per al mal de gola es esprémer una llima, després escalfar el suc i afegir-li una cullerada de mel. Més tard es beu bé calent.

- El més recomanable per al mal de gola és fer gàrgares amb sal i aigua bullida; és important no fer-les amb l’aigua molt calenta, ha d’estar tèbia. També és molt bona prendre una infusió ben calenta amb mel.

- Altre remei per al mal de gola es esprémer una llima i bollir aigua. Després es barreja l'aigua i la llima i s'hi afegeix una cullerada de mel, amb aquesta barreja es feien "gàrgares", i així s'alleujaven el mal de gola.

- La mel és coneguda per a curar les infeccions de les vies respiratòries superiors. La mel es pot emprar sola o mesclada amb altres aliments també es pot prendre amb llet calenta o amb suc de llima. També estan els bafs d`eucaliptus que són molt recomanables per a laringitis i infeccions bronquials.

- L`últim remei es fer gàrgares de llima amb mel s'esprem la llimona en un got i se li afegeix una mica d'aigua, mel i sucre.

REMEI PER A LES EMBARASSADES

- Per a les estries: Es fan massatges amb oli d'oliva.

- Perquè el part vagi bé: Es posa una estampa de San Ramon de cul (boca baix).

- Per a la llet materna de les embarassades: menjar el fruit del fenoll.

- Quan les dones tenia els típics vòmits i marejos de l'embaràs, prenien té de muntanya, que els ajudava a controlar-los i disminuir-los.

- Quan les dones embarassades tenien nàusees , s'hi prenien cua de gat.

- Antigament no sabia si era noi o noia fins que naixia. Una cosa que solien dir era que si la panxa de la embarassada era molt redona era xiqueta i si era més triangular era xiquet.

REMIS PER A PICADURES I BERRUGUES

BERRUGUES:

1-Antigament les persones que creien en déu feien el següent: segons les berrugues que tenien, s'agafava el mateix nombre de fulles d'olivera i les enterraven sota terra. Això ho feia la persona que alhora deia una oració. Quan morien les fulles anaven desapareixent les berrugues.

2-Matar un llangardaix i posar la sang del llangardaix sobre la berruga.

3-Es posa damunt de la berruga llet de figa durant uns dies fins que la berruga s'asseca i cau.

4-Agafen gavarreres (boleta verda que estan en els juncs) i es tapaven en un clot, i quan es podrien, suposadament se te n'anaven les berrugues. Açò només funcionava quan li passa a un ser conegut i per a ajudar-lo ho poses el teu en el seu lloc, perquè si ho posa ell, no funciona. O també estan el nitrat de plata que feia que es cremara.

PICADURES:

Per a prevenir picadures:

Diluir dos o tres gotes d’oli essencial de gerani a mitja tassa d’aigua i aplicar-la per la zona del cos que vulguem protegir. També és útil cremar l’essència perquè així no s’apropen els insectes.
INGREDIENTS:
-Oli essencial de gerani.
-Una tassa d’aigua.

Picadures de insectes:
1-Fer fang i posar-lo damunt de la picadura.

2-Aplastar amb la mà argila barrejada amb la nostra saliva,
i l’apliquem damunt de la picada deixant que s’asseque.
Un altre remei són les fulles fresques de sàlvia picades. Aquest
s’estén sobre una gasa o mocador net i es deixa assecar damunt de la
picada, substituint-lo per un altre quan s’haja assecat.
INGREDIENTS:
-Un poc d’argila.

Picadures d'abella:
1-El millor quan et pica un abella és no rascar-te ni tocar-te la picadura, sinó simplement cobrir-la amb un poc de fang (barro) fresc i net.

Picadures de mosquits:

1-Ingredients:
25 grams de col blanca (repollo)
una branqueta de jullivert
un porro
una tomaca
preparació:

Es liquen els ingredients i amb el suc es cobreix la zona afectada i es deixa actuar 20 minuts i després es llava la zona amb aigua freda.

HERPES O PUPETES ALS LLAVIS:

1-Es fregeix un escarabat i l'oli resultant es posa sobre la pupeta.

2–Quan et tenies herpes et posaves un poquet de mel o un cataplasma amb arnica.

REMEIS PER ALS CABELLS

CABELLS LLUMINOSOS
Remei 1: Per a tindre els cabells brillants i nets cal aclarir-se els cabells amb camamilla.
Remei 2: Per a tindre els cabells lluminosos es rentava els cabells i l'últim esbandida es barrejava l'aigua amb el vinagre i es tirava pel cap i es deixava assecar.

Remei 3: Una altra manera de tindre els cabells lluminosos era amb màscares d'ou: es batien els ous i es fetes per el cap i es fregava durant uns minuts. Després s'esbandeix i ja està.
Remei 4: Quan volien tenir uns cabells més lluminosos i bonics, el que feien era, que després de dutxar-se, just en l'últim esbandida afegien un bon raig de vinagre, que els permetia tenir uns cabells bonics i brillants a més de servir com a prevenció per
als polls. S'aplicava vinagre al cap i a continuació,es tapava amb una bossa de plàstic, que es deixava posada diverses hores, solia fer-se a l'hora de dormir, per poder matenir la bossa al cap tota la nit i per aconseguir major efecte el vinagre, d'aquesta manera aconseguien matar els polls.
POLLS
Remei 1: Una bona solució per als polls es l'anís verd.Ingredients: • 2 cullerades d'anís verd .• 1 litre d'aigua .Preparació :1. Bullir l'anís amb l'aigua durant un minut, aproximadament. 2. Deixar reposar i colar .
Forma d'utilitzar 1. Rentar el cap amb un xampú antiparàsits .2. Aclarir els cabells amb aigua.

Remei 2:El millor per als polls és esbaldir-se (enjuagarse) el pèl amb aigua i vinagre després de llavar-ho, i ja de pas donem brillantor al pèl; està comprovat.
Remei 3: Quan tenies polls,després de rentar-te els cabells hi posaves un xorret de vinagre, aclaraves i deixaves secar-se al sol.
Remei 4: Per a combatre els polls el millor és utlitzar:-Vinagre blanc:al tindre propietats fungicides i una gran acidesa, pot aniquilar als polls en qüestió d'hores. Prens una
tassa de vinagre, li col·loques dos o tres cullerades de sucre i apliques directament esta preparació sobre el cabell, massajant i procurant que arribe bé al cuiro cabellut. Després cobrixes el teu cap amb una gorra de làtex durant mitja hora perquè el preparat vaja prenent efecte. Posteriorment llaves i esbaldeixes el teu cabell normalment, passant una pinta fina
per a extraure els polls que van quedar adherits.Remei 6-Eucaliptus i llima: Agafes uns quants fulls de la planta i les bulls durant 15 minuts en un litre d'aigua, afegint al final
el suc d'un llima. Després apliques en el pèl, fent massatges durant les zones més afectades i deixes que esta loció actue per mitja hora. Després esbaldeixes i llaves els teus cabells normalment.
Remei 5: s'aplicava vinagre al cap i a continuació, aquesta es tapava amb una bossa de plàstic, que es deixava posada diverses hores, solia fer-se a l'hora de dormir, per poder matenir la bossa al cap tota la nit i que tingués major efecte el vinagre, d'aquesta manera aconseguien matar els polls.
CASPA
Remei: per a acabar amb la caspa una bona solució es: sobre els cabells, fent un massatge,aplique el suc d'un cogombre durant 3 o 4 dies seguits.

REMEIS PER A LA MENSTRUACIÓ

INGREDIENTS:
- Sal marinera.
- Unes quantes tovalloles.
- Omplir un saquet de tela de cotó amb sal marina i escalfar en un forn. Aplicar en l'àrea dels ovaris, cobrir amb diverses tovalloles i deixar lloc fins que es refrede.
- Infusió de cua de gat o una copeta d'aiguardent.
- Encara que també hi ha moltes herbes que funcionen molt bé amb les infusions per a eixos dolors.
- Escalfar molt un drap o fins i tot protegint-nos amb un drap posar la planxa calenta
(sense estar connectada) sobre la panxa.
- Prendre diàriament, una setmana abans, suc de carlota.

REMEIS PER A LA PRESSIÓ SANGUÍNEA I PER A TINDRE EL COR FORT

Remei per a la pressió sanguínia; es bevia un tipus de gasosa que ací en el poble es deia “sifó”. Es fa una infusió de fulles d’olivera. Per a baixar la presio arterial, s'hi prenien gots d'infusió de til•la. Si la tens alta, caminar bastant, no prendre begudes alcohòliques ni prendre café, és a dir, res que estimule i si la tens baixa, tot el contrari.

Para la pressió sanguínea alta o baixa:
175 grams de carlota
200 grams de remolatxa
100 grams de raïm

Preparació:
Una vegada preparats els ingredients es liquen i s'ha de prendre abans d'anar a domir.

Remei per a tindre el cor fort; mesclaven un ou batut amb un vi ranci, que això feien que entraren més gana i menjaren un poc més, O xarop que es deia calci. S’ha de prendre nous al natural o infusionades. Caminar molt i portar una vida sana i saludable.

PEPITA, LA MAESTRA DE TOTANÉS

INTRODUCCIÓN:

Fecha: Miércoles, 3 de febrero de 2010.

Entrevistadora: María López Rodrigo

Entrevistada:

- Nombre y apellidos: Pepita Villanueva Gamero

- Edad: 70 años

- Lugar de nacimiento: Totanés (Valencia)

- Profesión: Maestra

Introducción de la entrevista: A continuación tenemos la entrevista realizada a Pepita Villanueva Gamero, en la cual nos cuenta como era la vida de la enseñanza en la segunda mitad del siglo xx

DESARROLLO:

- ¿Cómo era el trabajo antes?

- Era más fácil, puesto que había mucho más respeto entre alumnado y profesorado.

Además al trabajar con niños y con niñas separados de clases se podía controlar mejor la disciplina.

- ¿Qué significaba para ti tu labor como profesora?

- Para mí era muy importante puesto que de mí dependía su formación.

- ¿Cómo y por qué empezaste a impartir clase?

- Porque era mi verdadera vacación y me interesaba mucho el por venir de las personas.

Empecé trabajando primeramente de interina tres años y después pasé a ser funcionaria.

- ¿Qué cambios ha sufrido la enseñanza desde que empezaste hasta ahora?

- Cuando empecé sólo había educación primaria y en lugar de Educación Infantil estaban los párvulos que eran entonces de cuatro a seis años.

Actualmente hace unos años se ha transformado incluyendo la Educación Infantil de los tres años.

A finales de siglo comenzó a aparecer la Educación Secundaria Obligatoria. Cuando yo trabajaba la enseñanza era obligatoria hasta los 14 años, hoy en día es obligatoria hasta los 16 años.

Antes el que quería alcanzar una carrera podía comenzar el Bachillerato a los 10 años cosa que ahora se comienza a los 17 años.

En la mayoría de los colegios en los que trabajé no había patio y los niños salían a jugar y a hacer E.F. en las calles. Actualmente todos los colegios poseen patios y gimnasios que se encuentran en perfectas condiciones para llevar a cabo cualquier tipo de actividad.

Otro cambio fue que los alumnos no tenían aseos en los que hacer sus necesidades y ahora evidentemente si que tienen.

- ¿Cuáles son las condiciones para ser un buen profesor?

- Principalmente tener vocación, formación y justicia y es muy importante tener mucho cariño hacia el alumnado para sacar un buen partido de ellos, porque para un alumno la relación que el profesor tenga con él es muy importante.

- ¿La enseñanza era más controlada antiguamente?

- Desde mi punto de vista si porque la inspección pasaba periódicamente y te aconsejaba y te decía lo que tenías que hacer y levantaban acta de la visita.

- ¿El trabajo laboral era igual que ahora o ha sufrido algún cambio?

- Sí que ha sufrido pequeños cambios, se tenía solamente una tarde libre, o bien los jueves o los sábados, no como ahora que todo profesor tiene derecho a disfrutar de fines de semana de descanso, evidentemente tiene más tardes libres.

- ¿Hay alguna diferencia en la alimentación respecto a hoy en día?

- Sí, generalmente no había comedores, pero hubo una temporada donde se daban meriendas con leche y mantequilla en rebanadas de pan, unas veces preparadas por los profesores y otras venían envasadas.

- ¿En los colegios en los que trabajaste se le tenía afecto a la religión?

-Sí, nosotros preparábamos a los niños en las catequesis para la Primera Comunión y organizábamos las fiestas con canciones y actos religiosos y para que todo saliera de la manera deseada dedicábamos muchas horas de ensayo.

- ¿Qué actividades extraescolares llevabais a cabo?

- Trabajos manuales como construir con madera puzzles, también hacíamos lámparas o cortines con mercrané y labores femeninas como bordados presentándolos luego en exposiciones.

- ¿Antes la electrónica era un medio tan utilizado como ahora?

- No, ni mucho menos, antiguamente todo se hacía a mano, solo existían las calculadoras manuales si se puede considerar como algo electrónico, por ejemplo en lugar de los ordenadores se utilizaban las máquinas de escribir.