diumenge, 16 de maig del 2010

ÀNGELS: SAVIESA I SENSIBILITAT

Vaig conèixer Àngels durant el claustre que tancava el curs un calorós dia de finals de juny de 2005, quan el destí ens va fer coincidir a l'institut de Villar del Arzobispo; la vida, que dóna tantes voltes, va acabar creuant els nostres camins en un punt anomenat "IES La Serrania".

Arribar alhora a un lloc nou i tindre una edat semblant sempre uneix i crea una complicitat especial: tot i que aparentment no tinguem molt a veure més enllà de la filologia i el nostre "modus vivendi" siga molt diferent, quan viatgem juntes al cotxe el camí es fa curt, i hem avorrit a més d'un company amb "apassionants" converses sobre la detestable diglòssia, evolucions lingüístiques curioses d'algunes paraules, o els nostres llibres preferits, però si estem a soles les converses es tornen més àmplies i aleshores arriben les confidències que només li fas a una bona amiga. Intentaré descriure la vostra profe en solament tres paràgrafs (serà difícil, ara entenc que em digueu que en una cara de foli no us cap el resum que us demane en els controls de lectura).

Encara que amb orígens materns conquenses, va renunciar al nom "Mª Ángeles" i un bon dia va dir a casa "Em dic Àngels i parlaré en valencià". Va començar a estudiar Periodisme, però una veueta interior li va recomanar que ho deixés per tal de ser profe de valencià perquè desenes d'adolescents la necessitaven en la seua formació com a alumnes i com a persones.

Qualsevol cosa que jo diga sobre ella serà bona: és respectuosa fins i tot en les crítiques que fa i elegant en el fons i en les formes; reivindicativa en la lluita social, feminisme o ecologia; pacient amb els alumnes i entusiasta de les activitats extraescolars (que sempre prepara amb il.lusió i originalitat); porta una vida tremendament activa, és un terratrèmol, però entre una i altra "rèplica" practica el ioga.

Però el que més destaca en Àngels és la seva personalitat aclaparadora (l'única capaç de convéncer-me per a pujar amb ella a un escenari o per a fer alguna entremaliadura inconfessable) que uneix saviesa (mai es cansa d'aprendre, el seu afany de coneixement arriba a tots els camps i matèries: lingüística comparada, literatura, ecologia...) i sensibilitat (sempre hi és per donar-te una abraçada quan ho necessites).


Autora: Laura Baquero Sillas (Professora de castellà)

1 comentari: